u

El dia 26 de Novembre de 2014,  la classe  de 4t d’ESO de l’escola Roig Tesalia fou convidada a una conferència a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, on es presentà l’activista Bill Pelke qui ens relatà com ell es convertí en un gran defensor del “NO a la pena de mort” després que l’assassina de la seva àvia fos condemnada a aquesta sentència.

Ell va perdonar a aquesta noia perquè després de pensar-ho bé es va convèncer que encara que ella fos sentenciada la seva àvia no tornaria, i a més a més tenia com a objectiu acabar amb aquesta pràctica que tan sols incitava a la violència. El discurs de Bill Pelke esdevingué un motiu de debat per a molts.

rita_prigmore_roig _tesalia

El dilluns 18 de març els alumnes de quart d’ESO vam assistir a una xerrada feta per Rita Prigmore i organitzada per la Comunitat de Sant Egidi. Vam quedar cap a dos quarts de tres del migdia per anar cap a les Escoles Pies de carrer Diputació. Un cop allà i després d’esperar una estoneta, vam entrar a una gran sala d’actes, i la Rita va començar la xerrada, després de veure una projeccció sobre com es van conèixer la comunitat de Sant Egidi i la Rita al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. La xerrada va ser tota en anglès ja que la Rita després de la guerra va traslladar-se als Estats Units on es va casar i va formar una família. Ara viu altre cop a Würzburg, lloc on va nèixer i va patir tantes desgràcies. La seva família és gitana, i les autoritats nazis van prohibir a la seva mare com a totes les dones gitanes d’alemanyes tenir fills, ja que eren considerades antisocials. Si desobeien eren portades a Auschwitz. Però la seva mare la Teresa, es va quedar embarassada, i els metges van veure que ho estava de bessons, per això la van deixar seguir amb l’embaràs a canvi les hauria de donar a les autoritats, que li van pendre les dues nenes al mateix moment del part. La Rolanda i la Rita, el nom de les nenes, van quedar a l’hospital a mans d’un deixeble del conegut doctor Mengele. La Rolanda va morir al cap d’uns mesos, quan la mare va fer una visita a l’hospital i va veure la seva filla morta, va agafar l’altra i va fugir amb ella però al final la van tornar a detenir. Amb la Rita van fer les mateixes proves, li posaven injeccions al cap i als ulls per saber si es podia canviar el color dels ulls. Finalment un any després la Teresa va poder recollir la Rita viva.

En acabar l’explicació, va arribar el torn de les preguntes i una altra escola li va faltar al respecte a la Rita i ella com és normal es va enfadar, va deixar de respondre preguntes i va sortir de l’escenari. Nosaltres ens sentíem malament, i com que crèiem que no havíem fet res per molestar-la, vam voler anar a disculpar-nos amb ella. Vam estar xerrant amb ella fins hi tot en anglés, i ens va estar explicant que aquella feina que feia d’explicar fets tan dolorosos de la seva vida ho feia perquè la seva mare, que ha mort recentment, va prometre que no deixaria que mai s’oblidés aquesta terrible història. Vam entendre molt millor encara que la Rita s’enfadés de veure rita_prigmore_roig_tesalia (2)alguns adolescents rient mentre ella explicava això.

Moltes gràcies Rita!!!

Anyi Aguirre i Natàlia Ballús, 4t d’ESO